
La psicologia destaca la importància de posseir unes adequades habilitats socials per al funcionament personal. Aquestes habilitats generen una competència social a la infància que proporciona el posterior equilibri, acadèmic i psicològic en l'etapa adulta. (L. Michelson, I. Kazdin,, ...)
Als darrers temps es va ampliar el concepte d'intel·ligència (Stenberg, Goleman...), desenvolupant el terme Intel·ligència Emocional, com una opció del desenvolupament que afavoreix fites, comunicació eficaç amb els altres, solució de conflictes interpersonales, adaptació a les circumstàncies, etc. .
La comunitat educativa ha començat a reconèixer la importància crítica de les habilitats socials i dels comportaments interpersonales, als quals consideren requisits per a una bona adaptació en la vida.
Els termes habilitat i intel·ligència emocional s'utilitzen per a indicar que la competència social no és un tret de la personalitat, sinó més aviat un conjunt de comportaments apresos i adquirits.
La novetat estreba a relacionar els beneficis de la convivència i relació primerenca amb animals amb el desenvolupament de conductes prosocials.
Això es basa en el concepte de biofilia, o afiliació emocional innata dels éssers humans cap els altres éssers vius.
Atès que, en les criatures, aquesta predisposició és molt intensa, podem treballar l'empatia i la resta d'habilitats socials mitjançant programes educatius que propiciïn i mostrin el respecte i la convivència amb la resta dels animals.
Els infants generalitzaran aquest respecte cap a les persones de forma automàtica.
Diferents autors han desenvolupat instruments per a avaluar l'adquisició d'aquestes habilitats.(Caprara, G.V.; Bryant, B.K.) Si bé inclouen alguns ítems sobre animals, les proves no s'han dissenyat exclusivament per a tal finalitat però tenen el potencial d'amidar els canvis en les actituds i conductes.
L'estudi es realitza durant el curs 2006/7 en els nivells d'infantil i primària aplicant el programa desenvolupat pel grup PRODA "Respecte i convivència amb animals"
La metodologia va consistir en l'aplicació de qüestionaris pre i post intervenció que mesuraven els següents components de la conducta:
- Conducta prosocial (conductes en pro dels altres)
- Agressivitat fisica i verbal (conductes que afecten negativament als altres)
- Inestabilitat emocional (aspectes de autocontrol, control de l'impuls,..) (aspectes cognitius)
- Empatia (aspectes cognitius )
- Qüestionari d'observació de conductes per al professorat
Cal considerar que les criatures no poden autoevaluarse en les conductes que són observades pel professorat però si ho fan en les cognitives on es veuen a si mateixos i informen en conseqüència.
Els resultats van oferir dades amb significació estadística encara sent provisionals per faltar l'avaluació de seguiment que ha de realitzar-se durant el següent curs escolar són:
En educació infantil es va informar de majors nivells en control conductual i disminució en l'agressivitat.
Els resultats van oferir dades amb significació estadística encara sent provisionals per faltar l'avaluació de seguiment que ha de realitzar-se durant el següent curs escolar són:
En educació infantil es va informar de majors nivells en control conductual i disminució en l'agressivitat.
En primària es va obtenir:
- Increment de la puntuació de conducta prosocial.
- Increment en autocontrol
- Disminució de l'agressivitat física i verbal.
Per tant es pot concloure que la hipòtesi plantejada sobre que la proximitat, coneixement i interacció amb animals desenvolupa aspectes adaptatius de la conducta i de la personalitat incrementant l'empatia cap a animals i éssers humans, deixa evident que es produeixen canvis positius a nivell d'observació directa i de la percepció de les i els propis menors participants.